setrill

Descripció

<p class="MsoNoSpacing" style="text-align:justify">El setrill antigoteig va ser un exercici recurrent en la producció de Rafael Marquina. Des de la primera versió de base quadrada, premiada amb un Delta d’Or de l’ADI/FAD el 1961, el seu treball va consistir a millorar la solució pel que fa al recipient, el broc dispensador i una seriació que no requerís treball artesanal.</p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align:justify">La versió més estesa i comercialitzada actualment és la que respon a la idea i forma del matràs Erlenmeyer, que amb el perfil cònic li confereix la màxima estabilitat. Un aspecte essencial per a un recipient pensat per contenir un líquid com l’oli.</p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align:justify">Aquest model manté la construcció d’alguns setrills tradicionals i populars. El recipient i el broc de vidre són una sola peça. El retorn de les gotes excedents d’oli o vinagre regalimen per l’exterior del broc i tornen a entrar en el recipient per un dels dos petits forats que té en el coll. En canvi, en la versió “definitiva”, aquesta unió que permet l’extracció del tap (per omplir i netejar el recipient), i que alhora el fixa prou perquè no caigui quan s’aboca, se soluciona amb un esmerilat, que per fricció assoleix adherència entre totes dues peces.&nbsp;</p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align:justify">Aquest producte era fruit d’un procés de fabricació artesanal que limitava les unitats produïdes, encaria el preu final i condicionava la seva vida útil, ja que la part més fràgil, el broc, que sovint es trenca per un lleu impacte, no era substituïble. En canvi, el broc sí que es pot substituir en la versió actual, la qual, a més, és resultat de la fabricació industrial.</p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align:justify">Guillem Celada</p>