balaustres
Volver al listado| Nombre del objeto | balaustres |
|---|---|
| Autores / participantes |
Lluís Domènech i Montaner (1850 - 1923) Juncosa y Terrida / vidrieria / balustres de vidre Vidrieria Barcelonesa de Juan Vilella / vidrieria / balustres de vidre A. Farrés y Cia. (1874 - 2014) / vidrieria / balustres de vidre Orriols i Pons, Josep / ceramista / elements ceràmics bases i capitells Pascual, Domingo / ferrer/a / ferros |
| Lugar de ejecución | Barcelona |
| Datación | 1907 |
| Dimensiones | 39 x 16 x 16 cm |
| Material |
vidrio hierro loza |
| Material / técnica | Vidre premsat i trempat, ceràmica esmaltada i ferro forjat; forjado; esmaltado |
| Ingreso | compra, 2017 |
| Número registro | MDB 1329 |
Descripción
Aquesta columna formava part de la decoració original del Palau de la Música Catalana de Barcelona, construït entre el 1905 i el 1908 per l’arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) com a seu de l’Orfeó Català. El Palau de la Música Catalana és un edifici emblemàtic del Modernisme i l’única sala de concerts d’aquest estil declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO (4 de desembre de 1997), que constitueix actualment un punt de trobada ineludible de la vida cultural i social de Catalunya. L’espai principal és la Sala de Concerts -una de les més singulars del món- que és, des de fa més de cent anys, escenari privilegiat de la vida concertística de Barcelona. Ha acollit estrenes mundials i és un referent de la música simfònica i coral del país. Està presidida per un orgue sobre l’escenari i té una gran lluerna central, feta de vitralls, i altres decoracions com mosaics i escultures. Les baranes de l’escala i les dels balcons del primer i segon pis eren suportats per uns balustres que responien a un disseny molt original al presentar l’ànima de ferro amb el cos de vidre i la base i el capitell ceràmics. Aquestes peces van ser retirades a mitjan segle XX. Aquest balustre, exemple de la decoració modernista del Palau de la Música Catalana, té un gran valor tant per la singularitat de l’edifici com per la rellevància del seu autor, a més de ser un dels pocs exemples subsistents fora de l’edifici.
Historia del objeto
Prové del Palau de la Música Catalana de Barcelona. Premi Concurs anual d'edificis artístics, Barcelona, 1908. Patrimoni Comú de la Humanitat, UNESCO, 1997.