L'Obra

Descripción

<div>Modest Morató es va familiaritzar ben aviat amb la tècnica de la joieria, atès que el seu pare tenia un taller, on el jove es va poder iniciar. Aquest seria el primer pas, ja que el nostre protagonista no va trigar a independitzar-se per seguir la seva pròpia trajectòria. El seu estil, però, estaria vinculat a l’aprenentatge de la tècnica de l’esmalt al foc sobre metalls, que va seguir a l’Escola Massana.</div><div>L’esmaltador va ser deixeble de Miquel Soldevila i Valls (1886-1956), mestre i posteriorment director de l’Escola Massana, considerat el creador de l’anomenada Escola de Barcelona. Modest Morató també exerciria com a docent durant uns anys en aquest centre dedicat a l’ensenyament dels Bells Oficis, que va tenir un gran predicament a Catalunya al llarg del segle XX.</div><div>L’esmaltador va saber plasmar el seu art, del qual va arribar a tenir un gran domini, en peces diverses com ara arquetes, calzes, creus o bé plafons de diferent caràcter. En consonància amb una trajectòria de tan llarg recorregut, podem trobar un procés evolutiu del seu treball. De contingut més acadèmic en el plafó Les noces de Canà, 1959; de caràcter religiós, conservat al Museu del Disseny (MDB 2.261), i a voltes més agosarat en esmalts de temàtica civil i amb un tractament estètic certament original que creiem que recull La construcció, 1965; conservada al Museu del Disseny (MDB 2.262). Una composició on es pot copsar el tràfec de treballadors i màquines en un edifici en construcció. L’obra és en realitat una de les escenes que recull La construcció, encara que amb una execució més modesta.</div><div><br></div><div>Josep Capsir</div><div><br></div>