fermall
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | fermall |
|---|---|
| Autors / participants | Mercadé i Queralt, Jaume (1887 - 1967) / orfebre |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1930 |
| Dimensions | 3.7 x 4.6 x 1.6 cm |
| Material |
argent esmalt perla aiguamarina |
| Material / tècnica | Plata, plata dauradada, esmalt blau, perles i aiguamarina; daurat |
| Inscripcions | firma, MERCADÉ · SA, Al revers |
| Ingrés | compra, 2017 |
| Número registre | MDB 1430 |
Descripció
Nascut a Valls, el 1905 va arribar a Barcelona, on va aprendre l’ofici al taller de Josep Sunyer, pare de Ramon Sunyer, l’altre gran joier noucentista, que, com ell, va ser alumne de l’Escola d’Art de Francesc d’A. Galí. Bon coneixedor de l’orfebreria catalana antiga, les primeres peces típicament noucentistes van ser uns penjolls de plata fosa sense polir, amb una noieta o uns amorets dins d’una garlanda oval de flors i fruites. Mercadé, Sunyer i altres joiers en van fer entre el 1915 i el 1920. Galí, llavors director de l’Escola Tècnica d’Oficis d’Art, el va nomenar el 1920 cap de joieria, orfebreria i dibuix aplicat als oficis de metall. El 1923 va obrir una botiga al passeig de Gràcia, 46, obra d’Antoni Puig Gairalt, un exponent de l’estil modern. El 1925 va participar a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives i Industrials Modernes a París —de l’Art Déco—, la qual cosa va constituir un punt d’inflexió en la seva carrera. A l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 ja va presentar joies i objectes d’argent dins dels nous corrents europeus. Aquell any havia creat la firma Mercadé, SA, i el 1932 va fer una exposició d’argenteria a la Sala Parés, amb la qual cosa va aconseguir que l’equiparessin amb els grans orfebres europeus coetanis. Aquesta joia és dels primers anys trenta. El fermall era la joia més popular d’aquesta època. A mig camí entre el darrer noucentisme i l’Art Déco, d’or o plata, sovint presidit per una aiguamarina, de formes geomètriques capricioses i amb perles, com en aquest cas, el fermall va ser l’ornament personal femení més preuat d’aquells anys. Pilar Vélez
Història de l’objecte
Diploma d'honor i medalla d'argent a l'Exposition des Arts Décoratifs et Industriels Modernes de París (1925). Gran Premi i medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona (1929). Medalla d'or a les VI i IX Triennale de Milà i Gran Premi a la III Bienal Hispanoamericana.
Bibliografia
Serra d'Or, 41