Número 14

Descripció

<div>La cadira núm. 14 de Germans Thonet, desenvolupada al voltant de 1859, és una</div><div>icona de la història del disseny industrial. Procedeix directament, en un llarg procés</div><div>d'evolució tecnològica, d'un model anterior, el núm. 8, amb les particularitats</div><div>següents: té el seient rodó, en comptes d'ovalat, i no inclou capitells a les potes</div><div>davanteres. Aquesta modernització té també la seva justificació pràctica: un seient</div><div>rodó té menys forats per teixir la reixeta (76) que un d'ovalat (90), amb la reducció</div><div>consegüent del preu de fabricació. Això fa que la núm. 14 sigui la cadira més</div><div>econòmica del catàleg, amb l'avantatge de poder-se enviar desmuntada en caixes</div><div>(36 en un metre cúbic) i muntar a la destinació només amb cargols. La seva solidesa,</div><div>lleugeresa, economia estructural (sis peces) i funcionalitat aclaparadora la</div><div>converteixen en un precedent del disseny industrial actual i del consum massiu. Tots</div><div>els fabricants de moble corbat la van copiar —sense canviar-li el número de</div><div>catàleg— i se’n van produir uns cinquanta milions d'unitats fins als anys trenta del</div><div>segle XX. És un concepte, no només una cadira. Un destil·lat de la marca Thonet, ja</div><div>que, parafrasejant Ludwig Mies van der Rohe, no es pot aconseguir més amb menys.</div><div>Aquesta peça del Museu del Disseny de Barcelona està doblement marcada amb la</div><div>segona etiqueta de Gebrüder Thonet (posterior a 1881) i la inscripció “Thonet”.</div><div>Julio Vives Chillida</div>