Va de coure

Descripció

Recipient de porcellana amb acabat d’òxid de coure que li dona el color verd característic. Forma part d’un conjunt (MDB 11984 a MDB 11989) Barbaformosa va començar estudiant un mòdul de ceràmica a l’Escola Massana de Barcelona mentre feia d’ajudant al taller de Jordi Aguadé, qui seria el seu mestre i del qual n’aprendria no només la tècnica, sinó també a desenvolupar la seva creativitat artística. En aquells temps, va sentir la necessitat d’estudiar Belles Arts i va entrar en un període en el qual treballaria intensament les escultures de ferro i ceràmica. Membre de l’Académie Internationale de la Céramique. La seva trajectòria com a ceramista es desenvolupa en paral·lel a la seva tasca docent a la Massana, on és professora de torn. Sembla contradictori, però, que precisament la seva obra trenqui els esquemes de l’obra clàssica realitzada amb aquesta eina. En aquesta obra, l’autora mostra el gran domini del treball del torn i hi experimenta fins a aconseguir formes desconstruïdes a partir de diverses manipulacions durant el treball. Escull la porcellana per la facilitat amb què es deforma i li permet realitzar aquests treballs d’asimetria en el torn. Es dona la contradicció entre la perfecció de la porcellana i la recerca conscient de la imperfecció. Serà en aquesta etapa creativa quan l’artista introduirà l’ús dels esmalts, inclòs l’òxid de coure, per aconseguir un color neutre i tradicional en el món de la ceràmica: el verd del celadont, l’esmalt que a l’antiga Xina s’utilitzava per simular el color del jade, la seva pedra sagrada. Isabel Fernández del Moral