Saltar al contingut

Paret

Tornar al llistat
Paret
Nom de l’objecte ceràmica artística
Títol / Nom propi Paret
Autors / participants Madola / ceramista
Lloc d’execució Premià de Dalt
Datació 1992
Dimensions 133 x 66 x 40 cm
Material refractari
Material / tècnica Refractari amb òxids de ferro i colorant verd. Atmosfera oxidant a 1280º
Ingrés donació David Moliner Domingo, 2021
Número registre MDB 14083

Descripció

Obra d’argila refractària formada per tres elements independents que configuren una forma arquitectònica. Aquesta fragmentació li permet augmentar la mida de les peces, limitades habitualment per les mides del forn. La superfície té un acabat rugós i erosionat que li confereix aquestes textures esgarrapades, raspades o foradades. Els colors de la peça són els habituals en la tradició ceràmica: esmalts blancs, òxids de ferro i color verd.&nbsp;<div><br></div><div>Madola és una ceramista de llarg recorregut formada a l’Escola Massana i a l'Escola del Treball de Barcelona. Va rebre el mestratge de Josep Llorens i Artigas, Antoni Cumella i Angelina Alós. Doctorada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona amb una tesi dedicada a analitzar la influencia de Miró en l’escultura ceràmica contemporània. Aquesta contínua inquietud faria d’ella l’artista polifacètica i reconeguda internacionalment que és en l’actualitat. Ha exposat la seva obra, ha guanyat premis importants i ha impartit classes magistrals arreu del món. Les seves obres poden trobar-se als museus i col•leccions més prestigiosos, així com a l’espai urbà català o a ciutats d'Anglaterra, del Japó, de Corea o de Taiwan. Destaquem l’obra Trinidad (2014), situada a l’exterior del Museu del Disseny de Barcelona. Membre de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica i del Work-Craft Council de la UNESCO a París.&nbsp;<div><br></div><div>Paret forma part del seu període més arquitectònic, en el qual representa estructures de cultures ancestrals, monumentals i simbòliques, que ens recorden els temples, santuaris i grans construccions dedicades als déus de l’antiguitat, fetes a escala. Podríem encabir la seva obra dins l’anomenat informalisme matèric, moviment artístic aparegut a França al principi de la segona meitat del segle XX, que engloba tendències abstractes i gestuals que, a Espanya, es poden apreciar a l’obra d’artistes internacionals com la de Joan Miró, en una primera etapa, i més endavant, a la de Tàpies, grans referents en l’obra de Madola.&nbsp;</div><div><br></div><div>Isabel Fernández del Moral</div></div>

Bibliografia

Transgressions : ceràmica contemporània : nova col·lecció del Museu del Disseny de Barcelona / edició Pilar Vélez ; suport a l'edició Patrícia Altimira ; coordinació editorial Mar de Prada ; textos Pilar Vélez, Jordi Marcet (presentacions), Isabel Fernández del Moral, 49, 49

Paret