Campionat del Món de Natació. Barcelona 2003

Descripció

<div>La medalla Campionat del Món de Natació. Barcelona 2003, va ser dissenyada per Martín Azúa per al principal certamen esportiu que tindria lloc a la ciutat. L’originalitat d’aquesta medalla rau en el fet que conté aigua com element comú i «sinònim» de la disciplina esportiva. Segons explica Azúa, «quan vaig rebre l’encàrrec, vaig pensar en fer una cosa totalment nova, que no s’hagués fet abans», i la seva idea es traduí «en una medalla que portés aigua» (conversa, febrer 2022). </div><div>El seu interès era que els nedadors poguessin tenir com a premi el medi en el</div><div>qual desenvolupen la seva disciplina. Sorgia, així, la idea de fer la primera medalla d’aigua de la història.</div><div>La seva producció, però, resultà complicada. Se n’havien de fer 600. La sorpresa d’Azúa fou que les empreses i els tallers dedicats a la producció de trofeus declinaren produir-les atesa la complexitat del seu disseny, allunyat de la tradicional fosa o encuny, i per l’ajustat pressupost assignat per l’organització. Davant la falta d’una empresa que assumís la producció total de la medalla i el risc d’haver de renunciar a l’aigua, Azúa decidí produir-la a preu de cost en el seu estudi. Ell i el seu equip s’ocuparen de tot el procés i gestió amb els proveïdors, que foren uns deu, entre el metal·lista, qui feia els banys en or i plata, el gravador, el vidrier, el serigrafista</div><div>del vidre i el de la cinta, el fabricant dels estoigs, etc.</div><div>Cada medalla es muntava a mà i es preparava segons la disciplina del campionat. Després, en un annex de la piscina, s’hi gravava el nom de cada vencedor. La producció s’allargà fins els mateixos dies del campionat i Azúa va patir molt per tenir-les totes a punt per als lliuraments de premis, que eren diaris.</div><div>La medalla és, seguint la tradició, circular, però pren la forma d’un anell olímpic. La part metàl·lica és de llautó mecanitzat en dues parts que encaixen per atrapar, a la part buida, una càpsula de vidre que, en ser transparent, reforça la idea de l’anell olímpic. Aquesta peça, que conté aigua, va ser la més difícil de realitzar perquè calia garantir que no tindria pèrdues. Finalment, s’optà per segellar els vidres amb silicona.</div><div>L’aigua de la medalla procedeix de la piscina principal del campionat, instal·lada al Palau Sant Jordi. Aquesta aigua té la singularitat que els nedadors dels diferents països participants van dur-ne dels seus respectius llocs d’origen i la van vessar a la piscina, de manera que cada medalla du una mica d’aigua d’arreu del món i de la competició en si mateixa. El vidre inclou el logotip del campionat serigrafiat, una espiral en forma de gotes dissenyada per Enric Jardí (Barcelona, 1964). La medalla està subjectada per una cinta que, contràriament al que és habitual en les medalles convencionals, no està presa a una anella, sinó que passa entre la càpsula de vidre i el cercle de metall. La cinta és de silicona, de manera que amb la seva textura i transparència evoca novament a l’aigua, alhora que repel·leix la humitat i és resistent al clor. Du serigrafiat, en blanc, «barcelona 03».</div><div><br></div><div>Rossend Casanova</div>