Primavera (sèrie Komorebi)

Descripció

<p class="MsoNormal" style="margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;tab-stops: 304.2pt"><font face="Cambria, serif">Instal·lació artística feta amb plaques de porcellana, unides entre si per fils de niló i suspeses davant una paret, creant un moviment, un so i un joc d’ombres molt particular i delicat.</font></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;tab-stops: 304.2pt"><span style="font-family: Cambria, serif;">Aquesta instal·lació porta el nom de Komorebi, una paraula japonesa que no té traducció al nostre idioma i que es refereix a la llum del sol travessant les fulles dels arbres. A partir de la fragmentació d’una fotografia del taronger que l’artista veu des de la finestra del seu estudi, planteja aquesta composició dibuixada mitjançant una barbotina de porcellana.</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;tab-stops: 304.2pt"><span style="font-family: Cambria, serif;">L’obra Primavera, de la sèrie Komorebi és una versió reduïda formada per dotze plaques distribuïdes en tres fileres de quatre peces cadascuna. En l’obra original, cada filera simbolitza un mes de l’any i, aquesta vegada, el fragment representa una de les quatre estacions.</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;tab-stops: 304.2pt"><span style="font-family: Cambria, serif;">Cristina Márquez és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona Sant Jordi, en l’especialitat de gravat i va cursar estudis de Ceràmica Artística a l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja de la mateixa ciutat. L’artista ha centrat el seu treball en la investigació entorn de diferents tècniques de reproducció de la imatge en ceràmica i els mateixos processos ceràmics, compaginant la creació de peça artística amb la docència especialitzada.</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;tab-stops: 304.2pt"><span style="font-family: Cambria, serif;">Per a l’artista, “la fragmentació de la imatge és una al·lusió al pas del temps i a quelcom cíclic, els dotze mesos de l’any, les quatre estacions. És un recurs sovint present a les meves peces, encara que sigui de manera tangencial. Per a mi, aquests elements són com el teló de fons sobre el qual l’individu es desenvolupa i es forma i, en les meves obres, marquen l’estructura o la composició”.</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;tab-stops: 304.2pt"><span style="font-family: Cambria, serif;">Isabel Fernández del Moral</span></p>