Nancy

Descripció

<div>Des de la dècada del 1960 i fins que va tancar, Metalarte va desenvolupar nombrosos models tant des del seu departament tècnic com en col·laboració amb dissenyadors externs. Entre les aportacions més destacades cal citar les d’André Ricard (Centro de Diseño Industrial), Enric Franch, Joan Antoni Blanc o, més endavant, Josep Lluscà o Josep Aregall. A aquestes col•laboracions duradores s’hi afegien encàrrecs puntuals a altres professionals, amb l’objectiu d’incorporar novetats als catàlegs de l’empresa en sintonia amb l’escena de professionals locals. </div><div>La participació de Nancy Robbins va ser una d’aquestes col·laboracions puntuals, materialitzada en un llum de sobretaula que, sense destacar per la seva originalitat formal, exemplifica una tipologia poc estudiada: la dels “dissenys fallits”. La base d’acer inoxidable, en forma de cilindre buit amb espai per a un dipòsit, responia a un projecte inicial de llum de parafina que, amb una petita flama, havia de recrear l’efecte d’una espelma emulant el funcionament d’un quinqué. La pantalla, per aquest motiu, es va concebre amb material ignífug.</div><div>Tanmateix, l’empresa —probablement per recomanació comercial— va desestimar la versió de combustió, preveient la dificultat de distribuir un producte que requeria combustible específic i possibles entrebancs d’homologació. Finalment, el disseny formal es va adaptar a un sistema elèctric convencional per a bombeta Edison E-27, i es va convertir així en un model sense trets diferencials dins l’oferta del mercat.</div><div>Guillem Celada Prior</div>