New York

Descripció

<div>La inspiració en el mobiliari art-déco —sobretot l’americà— dels anys trenta del segle XX és un recurs recurrent en els dissenys de Nancy Robbins durant la segona meitat dels vuitanta i els primers noranta. Aquest vincle es reforça amb l’ús de noms de ciutats nord-americanes i connecta la seva obra amb una actitud postmoderna, que recupera elements del passat per reinterpretar-los en productes de vigència funcional i comercial. Aquesta manera de treballar condueix a un postmodernisme reposat, amb peces de mobiliari fàcils d’incorporar en diferents entorns, però dotades de confort visual i d’ús, tant per les proporcions adaptades a habitatges cada cop més reduïts com per la combinació de fusta i tapisseria.</div><div>La butaca <i>New York</i>, com molts altres productes de la dissenyadora, neix com una proposta singular que, a petició dels fabricants, es converteix en una família de seients. La peça conservada en la col•lecció del Museu del Disseny és la versió reduïda —també coneguda com “cadira amb braços” o “butaca calçadora”— presentada el 1989, un any després del model inicial, que tenia més profunditat de seient i unes potes més baixes. Aquell mateix any es va presentar la versió de sofà i, el 1991, la cadira, el tamboret alt i un llit que completaven la col•lecció.</div><div>Com en altres models de Robbins, aquests seients es van comercialitzar amb diferents acabats de fusta i teixits, que es van anar adaptant a les tendències estètiques del moment, mantenint sempre la seva vigència funcional.</div><div>Guillem Celada Prior</div>