Arcs

Descripció

<div>Obra ceràmica en porcellana d’Eulàlia Oliver (Barcelona, 1955). Es forma a l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja i és cofundadora del Taller Bugambilia. Tot i especialitzar-se en ceràmica, completa la seva formació amb disciplines com el gravat, el dibuix, l’escultura i la pintura, fet que, sumat a una experimentació constant, li permet transitar amb comoditat entre diversos llenguatges, amb la ceràmica com a base expressiva.</div><div>La porcellana esdevé el material central de la seva producció, amb una clara influència del gravat i de l’aquarel·la, que es tradueix en obres d’una gran sensibilitat i en un diàleg subtil entre forma, superfície i color. La seva trajectòria es caracteritza per una recerca continuada i una aproximació transversal al medi, amb referents com Maria Bofill i Josep Llorens Artigas. La participació en exposicions i fires, tant en l’àmbit nacional com internacional, ha contribuït a consolidar-la dins la ceràmica artística contemporània. És membre de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica (AIC).</div><div>El seu treball es concreta en superfícies de porcellana extraordinàriament fines, sovint delicades i lleugeres, que incorporen dibuixos essencials o s’articulen en composicions tridimensionals, generant estructures espacials complexes. L’obra explora la fragilitat aparent, la lleugeresa i un moviment contingut, fruit d’un procés de depuració de la matèria que tendeix a la transparència.</div><div>A Arcs, aquestes qualitats es fan evidents en una composició de làmines de porcellana corbades que s’eleven i s’entrecreuen en l’espai, generant un volum obert i dinàmic. Les peces, disposades en seqüència, creen una sensació de ritme i moviment contingut, com si descrivissin trajectòries suaus en l’aire. La finor del material contrasta amb la consistència estructural del conjunt, tot reforçant la tensió entre fragilitat i estabilitat. L’obra articula l’espai mitjançant buits i plecs, convertint l’aire en part activa de la composició i evidenciant la capacitat de l’artista per transformar la matèria en una presència lleugera i gairebé immaterial. L’ús subtil del color blau i daurat fa referència als colors tradicionals de al ceràmica medieval d’origen oriental.</div><div><br></div><div>Isabel Fernández del Moral</div>