Espais creuats 3
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | ceràmica artística |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Espais creuats 3 |
| Autors / participants | Oliver, Eulàlia / disseny |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 2009 |
| Dimensions | 2 x 47 x 34.5 cm |
| Material | porcellana |
| Material / tècnica | Làmines realitzades amb diversos procediments, cuites a 1.280º en atmòsfera reductora |
| Ingrés | donació Eulàlia Oliver Manen, 2026 |
| Número registre | MDB 17932 |
Descripció
<div><div>Obra ceràmica en porcellana d’Eulàlia Oliver (Barcelona, 1955). Es forma a l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja i és cofundadora del Taller Bugambilia. Tot i especialitzar-se en ceràmica, completa la seva formació amb disciplines com el gravat, el dibuix, l’escultura i la pintura, fet que, sumat a una experimentació constant, li permet transitar amb comoditat entre diversos llenguatges, amb la ceràmica com a base expressiva.</div><div>La porcellana esdevé el material central de la seva producció, amb una clara influència del gravat i de l’aquarel•la, que es tradueix en obres d’una gran sensibilitat i en un diàleg subtil entre forma, superfície i color. La seva trajectòria es caracteritza per una recerca continuada i una aproximació transversal al medi, amb referents com Maria Bofill i Josep Llorens Artigas. La participació en exposicions i fires, tant en l’àmbit nacional com internacional, ha contribuït a consolidar-la dins la ceràmica artística contemporània. És membre de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica (AIC).</div><div>El seu treball es concreta en superfícies de porcellana extraordinàriament fines, sovint delicades i lleugeres, que incorporen dibuixos essencials o s’articulen en composicions tridimensionals, generant estructures espacials complexes. L’obra explora la fragilitat aparent, la lleugeresa i un moviment contingut, fruit d’un procés de depuració de la matèria que tendeix a la transparència.</div><div>A Espais creuats, aquestes constants es materialitzen en una instal•lació de plaques i planxes de porcellana decorades amb engalbes colorejades aplicades en veladura, que creen transparències i deixen entreveure el to original de la base, amb un efecte proper a l’aquarel•la. L’obra evidencia la capacitat d’articular i acotar l’espai amb precisió, mantenint una marcada sensació de lleugeresa, en una tensió equilibrada entre fragilitat perceptiva i solidesa conceptual.</div></div><div><br></div><div>Isabel Fernández del Moral</div>
Bibliografia
V Biennal de Ceràmica del Vendrell
