gerro

Descripció

Gerro de gres. La seva superfície està recoberta d’un esmalt de tonalitats verdes que deixa a la vista part la base blanca per potenciar l’expressivitat dels regalims. Francesc Elias Bracons, nascut a Sabadell el 1892, es va formar com a ceramista al costat de Francesc Quer a la fàbrica Antonio Bayarri Hnos de Burjassot, i posteriorment a Golfe-Juan i a Rio de Janeiro. Retornat a Catalunya abans de 1912, va compaginar l’experiència en el camp de la ceràmica i els esmalts amb l’activitat artística com a il•lustrador i pintor de la mà del grup dels Evolucionistes. El 1928 va posar en marxa un forn de llenya a Cerdanyola del Vallès per treballar en l’alta cocció d’uns gresos artístics que van tenir una molt bona acollida. Acabada la Guerra Civil, cap a l’any 1940 es va traslladar a Barcelona per treballar a l’empresa de Carles Sangrà, on durant un curt període de temps es va ocupar d’una secció dedicada a la creació de ceràmiques artístiques. L’any 1945 que es va instal•lar a Esplugues de Llobregat per iniciar una nova etapa professional. Aquest gerro té unes característiques formals que l’allunyen de l’estètica dels primers gresos exposats entre 1933 i 1935 a Barcelona. Destaca l’aplicació de l’esmalt, una manera de treballar que va explorar extensament a partir dels anys quaranta. Si tenim en compte que la peça no té signatura i que prové d’un dipòsit del Servei de Recuperació P.A.N. de l’any 1943, el gerro podria datar dels anys de la Guerra o d’inicis dels anys quaranta. Ricard Bru i Turull