La Barcelona gòtica

Descripció

<div>Aquesta obra s’inscriu en els primers anys de recerca plàstica d’Aurèlia Muñoz, quan  començà a explorar les possibilitats expressives dels teixits. Per realitzar aquestes peces crea amb Montserrat Nogareda una empresa anomenada Yuti on estampaven els dibuixos de Muñoz i confeccionaven arpilleres estampades per convertir-les en peces per decoració d’interiors. L’obra, realitzada sobre una xarpellera de color marró natural i estampada en negre, posa de manifest el desplaçament progressiu d’un objecte d’aixovar domèstic cap a l’obra artística.</div><div>El títol del tapís remet al Barri Gòtic de Barcelona, espai urbà reconstruït durant el segle XX a partir d’un procés de monumentalització i recreació historicista. L’obra proposa una síntesi esquemàtica dels seus signes arquitectònics: finestres, arcs ogivals, terres en perspectiva i formes geomètriques evoquen un entorn urbà imaginat. Rombes, estrelles, cercles, ondulacions i ziga-zagues s’entrecreuen amb elements d’arrel arquitectònica i configuren una composició densa, ordenada i alhora dinàmica, on el record del gòtic es converteix en estructura gràfica. Les formes, disposades amb una clara voluntat d’ordenació, poden relacionar-se amb determinades formulacions del constructivisme i amb l’interès per la geometria present en l’obra de Joaquín Torres García (1874-1949).</div><div>El tapís apareix documentat, a principis dels anys seixanta, al menjador del galerista Joan Mas, propietari de la galeria Belarte de Barcelona, espai on l’artista va presentar una exposició individual l’any 1963.</div><div>La relació entre suport tèxtil, grafisme i arquitectura anuncia alguns dels interessos que es consolidaran més endavant en la producció de Muñoz: la recuperació de tècniques artesanals, la dimensió matèrica de la fibra i la progressiva expansió de l’obra cap a formes tridimensionals i espacials.</div><div>Estampats anticipa una línia de recerca fonamental en la trajectòria de Muñoz: l’exploració de les possibilitats expressives de les fibres tèxtils. L’ús d’un senzill teixit de jute per fer sacs la conduiria anys més tard a emprar aquest material en la sèrie en macramé Ens, una de les més reconegudes de l’artista, on investiga les qualitats físiques i tècniques del jute sense filar. La seva brillantor, la suavitat i la textura, juntament amb la complexitat de fer nusos amb fibres soltes, confereixen a aquestes obres una notable intensitat matèrica i tècnica. Aquesta sèrie constitueix un dels punts de partida de l’exposició Aurèlia Muñoz. Ens (2026-2027).</div><div>Aquesta peça va ser donada per l’artista com agraïment per la informació i documentació sobre teixits històrics que l’artista va rebre de la Pilar Tomàs, directora del Museu Tèxtil en aquell moment.</div><div>Sílvia Ventosa Muñoz</div>