[Conjunt d'El Dique Flotante]

Descripció

A mitjans anys 1920, Ramón Batlles abandonà els estudis de medicina per tal de dedicar-se al retrat professional —primer a domicili i més tard en el seu primer estudi, a la plaça de Catalunya— aconseguint un gran prestigi entre la societat barcelonina de l’època. Fou col·laborador habitual de la revista D’Ací i d’Allà, i també col·laborà estretament amb l’empresa Myrurgia, que li encarregà moltes de les seves campanyes en exclusiva, per a les quals creà imatges que esdevingueren icòniques. El Museu compta amb deu imatges seves en blanc i negre, la major part preses durant el període de la II República, moment històric en què les dones van fer un salt qualitatiu respecte a etapes anteriors en la consecució d’importants avenços jurídics i socials. Aquestes imatges de Batlles representen una dona molt més autònoma i amb més poder de decisió, i exhibeixen peces fluides d’acord amb la comoditat que aquesta nova dona cerca. Durant els anys de la guerra, Batlles treballà per a Agfa a Berlín i col·laborà també amb D. A. Spencer (director de Kodak) a Londres. Amb aquest bagatge internacional adquirí importants coneixements tècnics que aplicà a la seva tornada a Barcelona, on fou pioner de l’ús de la fotografia en color en el camp professional. En acabar la Guerra Civil, Batlles s’associà amb Josep Compte, amb qui treballà fins l’any 1954. En el camp de la moda, van publicar a mitjans com Alta Costura i van treballar per a diverses marques, entre les quals cal destacar El Dique Flotante, Pedro Rodríguez i Santa Eulalia. Esperança Codina