cotilla
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | cotilla |
|---|---|
| Lloc d’execució | Espanya |
| Datació | 1883 - 1886 |
| Material |
cotó cotí (material tèxtil) metall seda |
| Material / tècnica | Cotí, brodat, punta mecànica de cotó rebrodada, cinta de ras de seda, barnilles i tanques metàl·liques; Puntes de cotó rebrodades; tanques, barnilles; Cinta de ras de seda |
| Inscripcions | etiqueta, F C 6713 / 17.80 / Sèrie 50/Faja/16 |
| Ingrés | donació Janina Olivella Santacana, 2014 |
| Número registre | MTIB 4225/14 |
Descripció
Aquesta cotilla va pertànyer a la col·lecció de la cotillaire Janina Santacana, mestressa d’una botiga centenària encara és present a l’Eixample de Barcelona, ara amb moda íntima contemporània. Aquest tipus de cotilles són les peces clau de l’època del polissó, en què les dones de tots els estaments socials adopten el vestit sastre de jaqueta i faldilla llarga. Cap els anys 1870-80 les cotilles adquireixen formes arrodonides, amb un gran volum abombat al pit i sota la cintura. Moldejades al vapor des de 1868, tenen una estructura complexa, i fins a vint peces. Es construeixen juxtaposant una gran quantitat de barnilles d’acer, per ajustar-se al cos, de tal manera que el moviment de la persona amb cotilla esdevé quasi impossible. La tanca central del davant té forma de cullera i és d’acer. Al darrera, les dues peces van cordades amb força. Les cotilles són altes, llargues i ajustades a la part inferior. En aquesta època, són de colors vistosos i presenten petits brodats per rematar les barnilles. És freqüent que duguin cartró o acer pla en comptes de barnilles de balena. Aquestes cotilles en forma de pera, amb els seus colors vius, són reproduïdes en totes les revistes ja que estan molt a la moda. Sílvia Ventosa
Bibliografia
Casanova, Rossend, El creixement de les col·leccions 2014-2015, Ajuntament de Barcelona 2017, 16, 17
