Col·lecció Framing
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | conjunt (vestuari) |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Col·lecció Framing |
| Autors / participants | Miras, Txell / disseny |
| Lloc d’execució | Terrassa |
| Datació | 2009 |
| Material |
cotó viscosa sarja llana fusta metall |
| Material / tècnica | Brusa: tafetà de cotó i fibra de viscosa; faldilla de sarja de llana amb marc de fusta; pantalons curts de sarja de cotó, dues monedes metàl·liques amb inscripció; aplicació (tècnica) |
| Inscripcions | etiqueta, Txell Miras |
| Ingrés | donació Txell Miras, 2014 |
| Número registre | MTIB 4228/14-0 |
Descripció
Aquest conjunt juga amb el contrast entre un rectangle opac, la faldilla i un quadrat buit que mostra l’estómac. Els rectangles estan situats a diferents alçades del cos i només les espatlles són arrodonides, per adaptar-se al cos humà. La faldilla presenta pales a la cintura i un rectangle vertical al darrere, subjectat amb un tirant a les espatlles. Aquest vestit negre, amb el seu volum geomètric, evoca els luxosos vestits dels segles XVI i XVII. La col·lecció Framing investiga el diàleg entre els vestits, les arts plàstiques i la pintura emmarcada. El vestit-objecte provoca un gran impacte visual per la seva geometria d’angles rectes i la seva forma retallada, tant sobre fons clar, que ressalta la figura, com sobre fons fosc, que dilueix les línies. Txell Miras prové del món de les arts plàstiques i té un interès especial en l’art conceptual (MTIB 4229/14). El 2003 va presentar les seves primeres col·leccions i, a la vegada, va establir una col·laboració amb Neil Barrett que va durar gairebé fins a l’actualitat. Investiga les relacions entre els volums i els moviments del cos humà, amb dues obsessions: la forma i el concepte. Els seus models es relacionen amb la moda japonesa dels anys vuitanta i la belga dels anys noranta, que investiguen la construcció europea dels vestits i aporten solucions de desconstrucció. Les presentacions de Txell Miras no deixen indiferents els espectadors, ja que les seves mise en scène amb fotos, pel·lícules, llibres i música formen part d’un discurs agosarat i crític amb l’establishment. Sílvia Ventosa
Història de l’objecte
Col·lecció Framing, tardor-hivern 2009-2010.